(per llegir escoltant el tema dels Radiohead There there, de l’album Hail to the thief: http://www.youtube.com/watch?v=vs1DX32t38c

Quan recordo la setmana del 20 d’agost del 2006, penso molt en com va aconseguir humitejar-me els ulls. El seu record em feia tant de mal que el dolor m’obligava a romandre estès, en aquells llits desconeguts, que no em pertanyien, durant aquells set dies.És curiós que, en aquells moments en els que semblava que tot queia per no recuperar-se mai més (el sentit de les coses, de la meva realitat, la sensació de seguretat…) la seva figura se m’apareixia un cop i un altre, copejant-me amb violència, per recordar-me el que estava passant. ‘Has marxat. Has marxat de casa. Has deixat de fer allò que un dia t’havies compromès ha fer. No sé que està passant, no entenc que hagis marxat i malgrat deixaré de recordar-te en  tan sols uns instants, durant els moments en els que la diapositiva del teu record se’m plantarà al davant de la mateixa manera que a tu, em faràs patir. Ara m’estàs fent patir. Perquè em fas patir?

Els teus ulls i el teu color. Els teus crits. La teva manera de dir-me hola. Tot el que fa que tu siguis tu i jo un pobre imbècil que esdevé simple amagat rere el reflex dels teus ulls color canyella. Mai més et deixaré. Els records mai s’abandonen.

p8220026.jpg