(per llegir escoltant la BSO de la pel.lícula Blade Runnner, del Vangelis: http://www.youtube.com/watch?v=C9KAqhbIZ7o

Quan aquell dia mirava cap al cel, va caure en un somni que va fer aparèixer aquell color verd a tota la plana… l’esclat fou evident. El somni el mossegava, li clavava les dents i li estripava la carn, que sagnava, fosca i vermella, caient-li per tot el cos. Tenyit de colors, l’ombra del que un dia es va dir nexus va deixar de ser negre per esdevenir lluminosa. Tot al seu voltant, tota la tristesa, el dolor, les pors, la son… van desaparèixer. Però lluny de tranquil•litzar-lo, això el va preocupar. Perquè ja no sentia. I va voler que tornés l’ombra negre. I el dolor. I la tristesa.
Què n’és, d’estúpid, el nexus…”