(Per llegir escoltant la canço Misterys of love, del Angelo Badalamenti per la pel.lícula del David Lynh Blue Velvet, versionada per Antony and the Johnsons: http://www.youtube.com/watch?v=oD0PZS1iKFA)

Durant deu dies (bé, en realitat han estat nou per a mi) he estat amunt i avall veient cinema sense parar en un dels llocs que més bé em fan sentir: el Festival de Cinema de Sitges.

Anar a aquest Festival de Cinema, participar-hi, formar-hi part d’alguna manera, és sempre per a mi tot un plaer, i és un plaer que combina dos fets que em sedueixen des de sempre: la màgia de la ciutat costanera més maca (per a mi) del mediterrani – potser en competència directe amb el Port de la Selva- i la màgia del cinema, un cinema que tota la vida m’ha fascinat, un cinema que sempre, des de fa molts anys, m’ha fet somiar. I és que el cinema em pot. I ho sap tothom que em coneix. Ho saben la meva família, els meus amics, les meves parelles… ho saben fins i tot els meus alumnes! I potser m’apassiona tant perquè sempre ha estat amb mi, m’ha acompanyat. I ho ha fet fins i tot en els moments més difícils, quan la meva única pretensió era la d’allunyar-me el màxim possible de la meva realitat i les meves angúnies.  

Des d’aquest blog, doncs, procuraré parlar molt de cinema, i ho faré sense més pretensió que la de deixar per escrit un document que amb el temps espero em faci recordar els bons moments que aquest mitjà em proporcioni. I procuraré parlar de les bones pel·lícules, o de les dolentes, sempre des del respecte que totes em produeixen. Des del respecte a una obra artística que algú, amb més o menys risc i encert, ha estat capaç de crear. I per començar parlaré d’aquest Sitges 2007, un Sitges dedicat al vint-i-cinquè aniversari de Blade Runner, un Sitges que enguany cel.lebrava els 40 anys de la seva existència. I tenint en compte que jo en fa disset que hi participo com a espectador, ja comença a ser temps suficient com perquè hi comenci a rendir el meu particular homenatge. Un homenatge al cinema, a Sitges, i és clar, a la meva particular obsessió. Començo avui i aquí quelcom que espero duri força temps, i que vol fer justícia a allò que tantes vegades ha donat sentit i alegria a la meva vida.