(per no llegir-ho, ni per pensar-ho. Tan sols per insinuar-se a l’oïda) 

No puc aturar la meva manera d’enfrontar-me a les coses, de la mateixa manera que les coses que veig cada dia no poden deixar d’enfrontar-se a la meva oposició davant d’elles. Vull deixar de pensar en tot allò que és útil i desmarcar-me pel camins foscos del que és incert. Perquè vull que aquestes coses del meu dia a dia s’alcin, orgulloses, contra mi, el seu més gran enemic.

1, 2, 3, 4… Ja hi arribo. Ja m’hi enfronto.

Si no ho faig, sóc home mort.