(escolteu aquí el Satisfaction dels Rolling Stones però versionada pels DEVO, tema inclòs en la BSO de Casino: http://www.youtube.com/watch?v=CvcuaJy9OwI)

Aquest fill de puta del meu amo i senyor sempre m’està toquinejant… N’estic fins els nassos. D’ell i de la seva prepotència. D’ell i dels seus fums. Es que no sap que s’ha de tractar amb mes decència, amb més respecte, fins i tot a qui consideres la teva possessió? És que no s’adona que sense mi no podria fer res del que fa, dia rere dia, nit rere nit? 

Al matí, perquè sense mi no podria treballar. Ell ho sap, i malgrat això, em copeja amb força i m’hòstia quan està de mala lluna. A la tarda, perquè està fent “les seves coses” com si fos una excusa prou important per a fotrem les mans al damunt. Que no s’adona que necessito descansar i que no es pot estar sempre al servei/disposició de tot aquell qui t’ho demani? I després està la nit! Davant la pantalleta, tota l’estona, i jo aguantant com em fot mà… fastigós, us ho ben juro.

Mira-te’l. Ja hi torna. Un altre cop. S’asseu a la seva cadira, em mira, i em diu, com sempre: “vinga, comencem?” I aleshores el paio, parlant-se a si mateix (penós) diu: “Vinga, fot-li canya” com si fos un puto esportista… Quin  tio més absolutament pagat de si mateix! I es pensa que és algú important! 

I així cada cop. Una hora i una altra. Un absolut porc, és. I en el sentit més literal. Però s’ha parat a mirar-me? La brutícia em rellisca per sobre i se m’enganxa per tot arreu. Però a ell això no li importa gens, no para de TOCAR-ME. Li deu agradar, al porc, la merda. De fet és lògic, la merda atrau la merda. Però que li costaria netejar-me una mica?

Avui, quan s’ha despertat, he pensat un pla… He parlat amb els altres i els he dit que no podíem continuar aguantant aquesta mena de comportament. És clar que als altres no els afecta tant com a mi, no els toca tant, però els he convençut perquè estan, en el fons igual que jo: fa dies, mesos que no paren de currar matí, tarda i nit. 

El pla consisteix en el següent: jo i els meus companys ens negarem a treballar. Quan comenci a tocar-me, a tocar-nos, com cada dia, no en sortirà pas res, de nosaltres. I serà en la seva desesperació on tots nosaltres hi trobarem el plaer de la venjança.

Bé, aquí arriba! Ei! Tots preparats? Ja arriba! 

A veure… primer abaix… sí… ara aquí al davant… ara. Ja està, ja em toca. Ja té les mans al meu damunt… 

Mira! Ja es desespera! Jajajjaja se n’ha adonat massa tard de la nostre importància, jajajaja… Ara crida, l’imbècil! Vinga! Fica’m les mans al damunt ara, malparit! Vinga! 

Ei però.. un moment… ara em copeja! Però.. que s’ha pensat? Ens copeja a tots. Quin fill de puta! Para! PARA MALPARIT! PARAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

…………. 

.* 

Ñgdlm

Dv

SDjjytudeytui655 86p4o E.

xxxxaaaviññññññññññññññññññ

__……. ><.

                                                                                                                                                                                                                                     “Carinyo, la merda del PC aquest de ton pare s’ha mort… tens el portàtil de la feina? Es que a més em sembla que m’he carregat la merda aquesta de teclat…”