Llegeixo com a un pobre paio que probablement (no, segur!) paga religiosament les seves factures, l’han batejat a una d’elles amb un nom que no era el seu; bé, el nom sí l’han respectat, és en l’apartat dels cognoms on hi apareixen canvis en forma de dos insults, un per cadascun d’ells. Dos per falta d’un, per si no en tenia prou. Els hi haurà sortit així, de manera “natural”… oi?  

Això que en un primer moment fa gràcia, deixa de fer-ho quan t’assabentes que la empresa en qüestió responsabilitza a una treballadora del tema i només assumeix aquest fet com el seu problema.  

Qui se la carregarà? Evidentment, la treballadora. Probablement acomiadament fulminant, a la puta calle de manera instantània.

Qui tornarà al senyor en qüestió la seva dignitat de manera pública?  Evidentment, ningú. 

I qui està fins els collons quan llegeix aquest tipus de notícies, i tracta de continuar explicant, dia rere dia als seus alumnes que cal assumir les pròpies responsabilitats? Que cal ser honestos? Que és necessari donar la cara sobretot quan provoques dolor a una persona? Jo, i de fet -i per extensió- tots, n’hauríem d’estar fins els collons… 

En canvi a ells no els puc dir gilipollas. Ni malparits, ni imbècils. Ni incompetents, o estafadors, ni merdosos. No ho faria mai!!! No puc dir-li’s que se’n vagin a la merda, ni que no fan bé la seva feina, ni tan sols els puc agreujar públicament, com ells sembla que sí poden fer. No els puc insultar, no se m’acudiria mai fer-ho, perquè us ben asseguro que em podrien buscar problemes i dels grossos. Ni ho he fet ni ho faré mai, me’n guardaré prou… Encara que de vegades, de manera natural, ho faria. Per l’enorme respecte que els hi tinc, per l’eficàcia total de la seva metodologia… I pel seu tracte! Sempre polit, sempre tremendament respectuós amb el consumidor… I amb el treballador!  Per tots aquest motius no els insultaré mai. I perquè en realitat demostren ser molt competents: que no ho veieu, que no s’equivoquen mai a en l’import de les nostres factures? Alabat sigui Nostre Senyor, visca la seva santa eficàcia.  

I per sort per a ells, visca la nostra eterna submissió.