Passejant l’altre dia tranquil·lament pel carrer mentre escoltava els Love Of Lesbian vaig començar a sentir una profunda tristesa que un cop passats uns minuts vaig poder relacionar amb unes quantes idees. D’elles en parlaré en d’altres moments, o almenys espero saber-ho fer explícit. Però el que era m’ocupa aquí és una altra obsessió: sóc l’únic a qui la música, una determinada imatge o una pensament fugisser pot afectar de la manera que de vegades m’afecten? I no parlo de normalitat o anormalitat, parlo de incògnita…  

Vaig començar aquest bloc en un moment de la meva vida força curiós, per la necessitat, nova per a mi, de fer partícips als demés de tot allò que em commovia o em feia sentir viu, fos el que fos. Ara, després de ja 2000 visites, m’agradaria començar a pensar que vosaltres, que potser em llegiu de tant en tant o amb més assiduïtat, teniu determinades experiències que compartiu amb mi i la meva forma de veure i viure les coses.  

Aquesta és la meva manera d’agrair a qui – o què- coi sigui que em va impulsar a escriure totes aquestes parrafades, amb més o menys encert. Perquè m’han servit per adonar-me que tot el que un porta a dins pot resultar interessant no només com a catarsi personal, sinó també com a quelcom valuós per algú altre, ja sigui perquè li proporciona una determinada informació o perquè li fa sentir bé encara que sigui un segon. Un algú que potser ni tan sols em coneix i ni ho farà mai.  

Us demano a tots que feu explícit el que us agrada i us commou no necessàriament en un bloc, però sí d’alguna forma, de la manera que vulgueu. Perquè m’estic adonant que no hi ha res més estúpid que perdre el temps amb preguntes que no tenen resposta, i en la reflexió no sempre s’hi troben, aquestes respostes. Però de vegades sí en l’acció, en la iniciativa. I tant de bo n’hagués tingut abans més, d’iniciativa, per engegar un projecte com aquest que no vol una finalitat econòmica o material, només pretén ser el discurs de tota una manera de veure i entendre una sèrie de coses. 

Gràcies per anar llegint als qui ho feu: em feu sentir molt i molt bé. I bones festes.