(us passo aquí un enllaça a la obra del Chris Cunningham, un dels creadors més personals, innovadors i acollonidors del panorama audiovisual actual. Espero properament parlar d’ell i la seva obra. Senyor Cerdà, aquí té el videoclip de l’Aphex Twin realitzat pel Cunningham Come to Daddy al que vaig fer referència durant la presentació de divendres al FNAC, a veure què li sembla, jejeje… http://www.youtube.com/watch?v=KNvdAp-HNMw )

Divendres pasaat, a l’FNAC, es va presentar el DVD del Nacho Cerdà que recull els seus tres curts “The awakening”, “Aftermath” i “Genesis” dins el que han anomenat “La trilogia de la muerte”. Aquests tres treballs conformen en gran part una estètica i una mirada interessantíssimes i molt personals del qui ha estat capaç de crear una obra coherent i més que competent dins l’àmbit del cinema fantàstic d’aquest país.  Tal presentació va ser duta a terme pel mateix Nacho Cerdà, per l’actual director del Festival de Cinema de Sitges, l’Àngel Sala, i pel que penso és el muntador habitual de les pel·lícules del Nacho Cerdà (disculpeu la manca d’informació però per molt que he buscat no s’esmentava enlloc el seu nom ni la seva presència, i com ni sóc periodista ni pretenia en principi escriure sobre res de tot això, no vaig prendre nota adequadament; en tot cas si algú ho sap m’encantaria que m’ho fes saber per a editar aquesta part de la notícia tal i com hauria d’aparèixer, perquè les aportacions de tots tres van resultar força interessants). 

Amb The awakening, el Nacho ens va explicar durant la presentació del passat dia 18 que va construir el seu primer curt dins del que gairebé era un treball escolar durant els seus anys com a estudiant de cinema als EEUU. Va qualificar-lo de cutre i de feina amb pocs mitjans i molt senzilla quan crec fermament que no és ni una cosa ni l’altre, tot i que evidentment no té ni l’empac ni la força de les seves posteriors obres, però no per falta de capacitat creativa sinó més aviat per una falta evident de medis. En canvi, s’hi detecta l’entusiasme d’una primera pel·lícula, i això la fa no només important per als seguidors d’aquest realitzador, sinó també força reveladora en relació a la seva futura manera de fer i dirigir.  

Després va parlar de Aftermath, la seva següent obra, presentada durant el Festival de cinema de Sitges del 1994 (quan crec recordar que es va començar a anomenar Festival de Cinema de Catalunya). Cal ressaltar que durant la presentació les referències a aquesta pel·lícula foren continuades i reiteratives, i que el mateix Àngel Sala, el primer en parlar després del representant de Versus Entertaintment, es va encarregar de situar en el temps i en el context adequats. Es tracta d’una pel·lícula molt explícita i no apte per a tots els estómacs que va més enllà del que se-n’s mostra en pantalla per parlar-nos del tema de la mort des d’una perspectiva atrevida i transgressora. El que es planteja en aquest curt de llarga durada, o migmetratge (no sé com dir-li) parla d’autopsies i necrofilia, però és sobretot el com es planteja el que va provocar força reaccions de tots els tipus durant el passi al Festival d’aquell any, i jo mateix vaig experimentar una alteració important en les pulsacions del cor, a més d’un mareig que em va fer abandonar el visionat. Diguem que em va agafar per sorpresa, i que fins força anys més tard no vaig poder recuperar-la com es mereixia.

Una obra molt interessant en tots els seus aspectes però que de la que penso cal comentar la seva tremenda duresa i impacte visual. Recomanada (i de fet s’ha convertit en un curt de referència) però penso que no per a tots els públics. Per cert, senyor Cerdà, espero que no li fotés enlaire la presentació comentant la meva reacció al Festival del 94: no era la meva intenció, i en tot cas només patia per cert públic d’edat molt avançada que vaig veure assegut a les butaques de la sala on es va fer la projecció divendres, que li ben asseguro que no tenien ni idea del que anaven a veure. O almenys això és el que vaig pensar en escoltar algunes de les seves converses, que giraven al voltant de Escenas de Matrimonio i El tomate més que no pas del seu cinema. En fi… va ser amb tota la bona intenció del món. 

Finalment el DVD, a més d’altres extras importants i col·laboracions en forma de comentaris, etc. inclou el seu curt Genesis, previ a The abandoned, el seu primer llargmetratge, que jo personalment considero una meravella dins el món del cinema de terror. El curt es distancia molt de l’Aftermath i torna al tema de la mort a través d’una bella metàfora visual en la que un escultor i la seva creació intercanviaran els seus papers de la forma més categòrica que us podeu imaginar. Una absoluta meravella d’una riquesa excepcionals, i rodada amb una cura i un mim només a l’abast de qui estima i respecte profundament la seva obra. 

En fi, que us agradarà o no l’obra del Cerdà, però us puc assegurar que val la pena, que és de molta qualitat i que respon a la passió i la malaltia “de cinema” d’un paio que es nota que estima moltíssim el medi (la seva anècdota sobre Tiburón va ser preciosa d’escoltar). A tots els aficionats al cinema fantàstic que no el conegueu (cosa que dubto) no us podeu perdre el DVD ni la pel·lícula The abandoned, i a qui ja conegueu el Cerdà, doncs ja podeu gaudir d’aquestes tres peces artesanals que van ser les bases del present i el futur d’un director que espero ens digui molt més en propers treballs.

Per cert: aquí teniu la direcció del bloc del Nacho Cerdà, que també he afegit al blogroll de la barra de la dreta: http://www.nachocerda.blogspot.com/