Melodia, potència i electricitat. La força d’un grup que havia deixat d’interessar-me torna arrasar amb la força del que prometia, en els seus inicis. El Dave Grohl escup cançons amb intensitat tres mil i jo que me’n alegro, de que m’hagi retrobat amb el grup que un dia em va captivar, i que alguns van voler convertir en el llegat de Nirvana quan, penso, no era aquesta la seva intenció… 

Doneu la oportunitat de rebentar de ràbia els membres dels Foo fighters en aquest excel·lent Echoes, Silence, Patience and Grace, un darrer treball més que interessant que  m’ha fet trontollar en la primera escolta, un fet no massa habitual i que ve a dir-me que no és un disc més: alguna cosa s’hi amaga al darrera, i com sempre és la seva recerca el que em provoca plaer… si no hi ha misteri no hi ha poesia, deia algú que en sabia força del tema… 

Us deixo dos enllaços, de dos dels temes més interessants d’aquest àlbum. I us convido a volar mentre es fonen algunes neurones sota el pes del volum ensordidor… que és com sempre he cregut que cal escoltar certs estils musicals.  

(I puja, i salta, i destrossa… la serp accedeix al més profund sense demanar permís i s’enrosca fins a extreure la última gota de la sang de la seva víctima. És el triomf de la llibertat salvatge. I va decidir no prémer el seu coll, perquè el duria allà on les coses esdevenen foscor… deixa’l morir, deixa’l morir…)  

pensaments a l’atzar mentre escolto el Let it die… 

http://www.youtube.com/watch?v=rFyHgnjSJ6I 

http://www.youtube.com/watch?v=LFS5gd35LzU