Poc a poc vaig assabentar-me de la quantitat de cintes que (con)tenien aquestes petites obres d’art. I del Saul Bass i els mñes clàssics vaig anar passant als més contemporanis, fins a arribar, de forma molt més casual i sense ni tan sols pretendre-ho, a crèdits tan fabulosos com els dels francesos Caro i Jeunet amb els de Delicatessen o Amélie. En el primer dels casos fou, de nou, el Festival De Sitges el motiu de la meva troballa, i la veritat és que em van encantar de la mateixa manera que ho va fer la pel·lícula. Imaginatius, sobris però aclaridors, amb força sense ser estridents, i al servei d’una història surrealista en un barri apocalíptic on un carnisser alimenta els veïns a base de carn humana. El treball dels dos directors francesos brilla per la fantasia de la seva proposta i no només desperta curiositat i elogis, sinó també una certa nostàlgia pel fet de semblar totalment artesanal i remetre a temps d’infantesa gràcies a una banda sonora circense. Us convido, com sempre, a veure-l’s: 

http://www.titulosdecredito.org/Fitxa_Delicatessen.html 

En el cas d’Amelie, el fet ja encetat a Delicatessen de remetre al món de la infància i la innocència, arriba molt més enllà; i després d’un pròleg que presenta la pel·lícula amb fins i tot més solvència que la pròpia pel·lícula, comencen uns crèdits que són tan preciosos en la seva creació i subtilitat que estan molt per damunt del propi llarg d’aquest dos prolífics i imaginatius directors francesos: 

http://www.titulosdecredito.org/Fitxa_Amelie.html

No parlem, doncs d’un fenòmen purament americà, com heu pogut comprovar. Amb el temps fins i tot dins el cinea espanyol hem pogut tastar alguns títols de crèdit interessantíssims, i en aquest punt caldria citar els del Juan Gatti per a l’Àlex de la Iglesia i l’Almodóvar o els del Jorge Calvo per, de nou, el director manxec.  

En el primer cas les referències semblen clares al Saul Bass però també cal observar amb atenció el toc personal d’aquest creador perquè s’hi detecta un claríssim i peculiar enfoc personal que segur ens donarà noves joies en el futur. Parlo dels casos de La comunidad y 800 balas y en el cas de l’Almodóvar, de La mala educación. Veieu-los i comproveu que el nivell és altíssim:  

http://www.titulosdecredito.org/Fitxa_800_Balas.html 

http://www.titulosdecredito.org/Fitxa_LaComunidad.html

http://www.titulosdecredito.org/Fitxa_LaMala.html 

Amb els crèdits del Jorge Calvo la cosa canvia, però segueix amb el llistó molt i molt alt. Molt diferents i molt més relacionats amb el món de la tipografia, l’experiència resulta intrigant i alhora preciosa si ets capaç d’entreveure el joc imaginatiu de volum, espai i tridimesionalitat. Realment inspirats i inspiradors, i molt adients per l’argument de la pròpia pel·lícula: 

http://www.titulosdecredito.org/Fitxa_LaFlor.html  

I encuriosit, un cop comences ja no pots parar. I ara com ara, i en recordar pel·lícules, em venen al cap meravelles com les de Moulin Rouge, que no sé si encabir dins del món dels títols de crèdit o directament de la pel·lícula, però que en tot cas esdevenen, novament, el pròleg adientíssim del que es veurà en els propers minuts a la pantalla. En aquest cas és la Silvana Azzi La responsable, i la experiència formidable: 

http://www.titulosdecredito.org/Fitxa_Moulin.html  

I tornant als clàssics, però els de la meva infantesa, no puc deixar de pensar amb dos títols que em penso van marcar tota una manera de fer, i que fins i tot ara amb programes de creació de vídeo s’utilitzen com a efecte per a fer entrar la informació de “l’stuff creatiu”; parlo de la entrada de Star Wars i la de Superman, que de ben segur recordareu sense ni tan sols veure-l’s. En tots dos casos la força està en la lletra, en la tipografia, i en la manera d’aparèixer i desaparèixer de la pantalla; en aquell moment semblàvem el colmo de la modernitat, i ara els mirem amb nostàlgia però sense enretirar-lis ni una engruna de la seva efectivitat, potser més marcada pel nostre record; els seus responsables ja han passat sens dubte a la història del cinema: 

http://www.titulosdecredito.org/Fitxa_Superman.html

http://www.titulosdecredito.org/Fitxa_StarWars.html  

I poc a poc, els més contemporanis van treballant i fan sorgir del no-res gent que és capaç d’innovar cada cop més en aquest apassionant món del títols de crèdit. Últimament, i aprofitant aquestes dues meravelloses webs que estic utilitzant en aquest post, recordo que vaig quedar encantat amb els crèdits d’un parell o tres de pel·lícules que hi estan representades, en aquests llocs. La primera és Hard Candy, un premi merescut del Festival de Sitges i protagonitzada per l’actriu de moda gràcies a Juno. En ella, el color, les formes geomètriques i la música suau donaran pas a una pel·lícula que tracta un tema molt allunyat de la afabilitat que demostren aquests maquíssims crèdits, em consta que molt apreciats per alguns dissenyadors gràfics: 

http://www.titulosdecredito.org/Fitxa_Hard_Candy.html   

La segona pel·lícula seria el Catch me if you can de l’Spielberg, on es demostra que el fet modern no té per què estar renyit amb el classicisme. La veritat és que veient aquests crèdits sembla que tornis enrere en el temps, i si no em creieu comproveu-ho per vosaltres mateixos:   

http://www.titulosdecredito.org/Fitxa_Catch.html 

Per acabar, recordo l’impacta amb una cinta molt discreteta però efectiva de gènere, Vacancy (de la que parlo en un post d’aquest bloc) però amb uns crèdits a l’alçada dels millor vistos aquí. En ells el nervi i l’adrenalina semblen la millor manera de fer-nos anar entrant en el que després en explicarà l’argument de la pel·lícula: 

http://www.picturemill.com/ (cliqueu a Vacancy).  

En fi, un homenatge per part meva a tota una manera de fer i entendre un part de les pel·lícules que pot resultar interessantíssima. I us convido a no quedar-vos amb els títols que comento i que feu una passejada llarga per les dues webs recomanades. Us ho passareu de fàbula!