( acabaré així? http://www.youtube.com/watch?v=6B2L-BA2tIs )

A pams: estic rebentat. Cansat, destrossat, dolorit, sacsejat. Utilitzat, mecanitzat, institucionalitzat i petrificat. Al·lucinat, desmanegat, acabat i desproporcionat. Exageradament violat per les circumstàncies. 

Un dolor de la espinada cap avall m’està visitant sense picar a la porta, últimament. I és una monada de dolor: no només no es conforma a fer molt bé la seva feina sinó que està esdevenint un ferm candidat a deconstruir poc a poc la meva feble estructura física i psíquica.  

La meva estructura. La meva condició de persona. La meva condició de professor. De tutor. De tot. Estic rebentat, com deia, i en un dia com avui no hi ha sortida; tan sols mirar endavant i pregar perquè demà sigui més lleu o menys dolorós. La meva estructura… serà baixa de guerra en aquest argument de pel·lícula bèl·lica? 

Afortunadament em queda el meu Gall d’indi. Ell m’anima i és qui em dona ànims per a continuar endavant. Em saluda amb un crit esgarrifós quan entro a casa, que me posa la pell com ell la té, i em pica la ma quan sóc a punt d’adormir-me al sofà amb el cafè a la ma, salvant la meva preciosa tapisseria d’IKEA. Sort en tinc, d’ell, i de les nostres profundes converses psicoanalítiques. 

A veure si em recomponc aviat: el cansament i el dolor estan provocant-me una autèntica crisi de creativitat Zoofolliaca i Quim Sònica. I és el que em sap més greu de tot plegat. 

Au, ens llegim. Vaig a discutir el que soparem amb el meu amic de dues potes.   

Pd: estic amb converses amb el dimoni per a vendre’m la meva ànima. Algú s’hi apunta? La oferta aquest mes és de no treballar mai més en vida essent asquerosament ric de forma immediata a canvi de cedir la teva ànima torturada eternament però amb dues hores setmanals de descans, amb massatge i recomposició epidèrmica inclosa… mmmmmm