(In the time of chimpanzees I was a monkey

butane in my veins so i’m out to cut the junkie…

http://www.youtube.com/watch?v=TJN3PGqDRNg )

 

 

 

Abans del Gummo, abans de l’Elephant… i emparentat amb las cowgirls psicodèliques de polze quilomètric del Van Sant i els viatges metafòrics/al.lucinats amb barrets i agulles hipodèrmiques del bo del  Burroughs i el Matt Dillon fent, aquest últim, de cowboy de les farmàcies… 

Amb el record dels aparentment retardats mentals, subnormals, els idiotes del Von Trier; els protagonistes de la Sitcom francesa de l’Ozon, amb la seva rata de laboratori ensumant una família que passa de l’ensopiment a la orgia incestuosa… amb la Doom generation i el Nowhere de l’Araki  i els seus adolescents allunyats del 90210 del Beverly Hills que esclaten convertits en una versió spatter ianqui del Gregorio Samsa… amb la fotografia cutre i la filmació casolana dels documentals de les celebracions familiars que acaben revelant els secrets d’una suposada gran mentida anomenada “cas Friedmans”…  

Amb el Cronenberg abans de fer reflexions sobre la violència, i mentre practicava el cinema com es practica el sexe amb The Naked Lunch, i el periodisme gonzo del fàstic i la por a Las Vegas, amb un periodista drogoaddicte i el seu advocat psicòpata guiats amb la tremolosa ma d’un Thompson que en morir va demanar que les seves restes fossin llençades amb un canó pels aires… amb el canó/braç d’un home màquina japonès que neurotitzava –encara més- els somnis en blanc i negre del Lynch “esborrador” amb el ritme histèric del Shynia Tsukamoto  

Amb la estètica casual del Private Idaho i el seu xapero narcolèptic dels deserts -sense miratges-, la deixadesa, les sensacions… sempre les sensacions… i el grunge com a posat que va destruir-se a sí mateix de pur cansament… i amb un cowboy “brokeback” jovenet (aquest encara viu) tenint visions de conills gegantins que et parlen a cau d’orella… amb les Converse All Star als peus i els texans vestint escuradents mentre es passava del que era original a producte de moda… i amb el Paranoid Android o el South Park, ambdós rondant per un món ridícul i espantós i que només comprenen o bé resignant-se a ell o bé incendiant-lo…

Tot plegat records que em venen al cap amb aquesta Loser  (vídeo i cançó) del 94.  

I a tu?  

Et ve al cap alguna cosa?