(hi ha coses que no cal entendre-les… o sí? http://www.youtube.com/watch?v=GhK-rzjfUMw&feature=related )

L’alumne es va mirar el professor de ciències. El professor de ciències es va mirar l’alumne. L’alumne li va dir al professor de ciències que ell era de lletres 

“soc de lletres” 

i que per tant tot allò de la química i la física no li importava gens. El professor de ciències es va mirar l’alumne i li va dir que a ell tampoc li interessava aquella conversa, i que per tant no se’l pensava escoltar. 

“a mi tampoc m’interessa el que m’estàs dient. No et penso seguir escoltant” 

L’alumne de lletres es va mirar el professor de ciències i va dir-li que li semblava molt bé, aquella postura seva, però que la seva obligació era fer-li cas perquè ell pagava el seu sou 

“val. Però m’has d’escoltar perquè et pago el sou, en realitat”. 

El professor de ciències va començar a llençar llibres de química i de física a la cara de l’alumne de lletres, que es defensava llençant els tubs d’assaig del laboratori al professor de ciències. La lluita era terrible, fins que el professor de ciències va aconseguir matar l’alumne de lletres. I mentre l’enterrava sota llibres de geologia i medicina, li explicava la teoria de la relativitat i li donava consells per a millorar amb el tema de la formulació. 

Ara, el professor de ciències va per l’escola matant els alumnes de lletres amb llibretes, carpesans i carpetes que contenen els apunts de filosofia, socials i literatura, i  els alumnes es defensen llegint amb la veu trencada els manifestos literaris combinats amb fórmules físiques que mai entendran.  

Tot plegat mentre a casa del ministre fa pudor de tippex i cola d’impacte.