(per anar fent boca del nou del Ferreiro… i per llegir la última de les meves bajanades: http://www.youtube.com/watch?v=oIDNcUyndpg )   

Dos que es paren i se saluden, traient-se els barrets. Tapen les seves vergonyes mentre es miren a uns ulls vius que els mantenen dins un món que no comprenen. Mai haurien imaginat que toparien l’un amb l’altre, perquè mai havien topat amb ningú més interessant que sí mateixos.  

En veure’s tranquils s’assenyalen amb un gest fet amb els ulls, i decideixen abraçar-se i besar-se al racó més brut d’un carrer llefiscosament selecte. Amb la emoció de sentir-se vius, es pregunten perquè han pogut estar tant de temps l’un sense l’altre. Tan aviat com acaba el petó s’adonen de l’error que han comés i decideixen trencar la seva relació de vint-i-un segons, perquè tenen por al dolor futur més que probable. Se tornen a saludar i es diuen adéu amb llàgrimes als ulls. 

Rèquiem pel desig de desitjar i ser desitjat.