Continuant en la línia de l’últim post, avui visitarem el lloc web del David Lynch. I si bé em quedava poca cosa a dir d’aquest home, sí que volia donar a conèixer (evidentment a qui no la conegués) la seva pàgina, d’altra banda fàcilment “trobable” dins Internet. 

Però si bé el seu títol és obvi i convencional i no amaga res al darrera (www.davidlynch.com), el que no és així de cap de les maneres és el lloc en sí mateix. Ple de secrets (com la Laura Palmer de Twin Peaks), misteris (com els de l’amor del Badalamaneti a Blue Velvet) i racons foscos on es confon el somni i la realitat (i bé que ho sap el Fred de Lost Higway), aquesta magnífica pàgina ens endinsa a aquells que vulguem en el món particular d’aquest geni que mai deixa indiferent a ningú. Una pàgina que ens dóna la oportunitat de veure tot allò que el Lynch ha anat creant al llarg de la seva carrera, excepte en els apartats de pagament si no sou, és clar, tant fanàtics com d’altres… És evident que gairebé ningú de vosaltres voldreu deixar-vos els quartos, però fins a arribar als apartats de “pay-per-view” un garanteixo una bona estona de passeig malvat i fosc per la cara més obscura de la realitat, que ell sempre és capaç de reflectir tan bé. 

No us perdeu els episodis de Dumbland (aquí en podeu veure el primer), els de Rabbits, els seus curtmetratges (sobretot Six men getting sick, The grandmother o The alphabet) o les seves aproximacions més radicals a la videocreació com The dark room. Deixeu-vos absorbir per tot un entorn emmarcat dins d’una mitologia pròpia i terriblement particular. Deixeu-vos, en definitiva, seduir per la imatge hermètica -o no- de tots i cadascun dels seus projectes. 

Tant de bo en gaudiu la meitat que jo: ja en seria moltíssim.

lynch2.jpg