Gràcies al senyor Arqueòleg glamurós i un dels seus comentaris l’altre dia vaig conèixer aquesta web de l’Almodóvar, i com vaig començar una mena de secció de webs de directors de cinema, doncs he decidit incloure-la al bloc.

Tot i que l’Almodóvar no és el meu director preferit (com en algun moment he explicat) sí que és cert que té algunes pel·lícules francament interessants, per no dir fabuloses, que també. Sobretot de la seva primera etapa. I aquí us remetria directament a Entre tinieblas, ¿Qué he hecho yo para merecer esto?… I sobretot La ley del deseo, pel·lícules terriblement honestes d’un director que en començar arriscava el que fos per a mostrar-nos les coses que li interessaven de la manera que creia convenient, encara que tot plegat fes mal a tot un grup de benpensants que es deurien posar es mans el cap en veure com l’Antonio Banderas era penetrat per l’Eusebio Poncela en un pla més que explícit, o en descriure la vida a un barri madrileny d’una família tan desestructurada que la mare (Carmen Maura) accedia a donar en adopció el seu fill d’uns 10 anys a un dentista pedòfil interpretat pel Javier Gurruchaga. Imagino que cada cop que certs personatges de certs partits polítics veien que l’Almodóvar rebia un premi (com l’Oscar, per exemple) havien de tragar saliva i fer el cor fort, i guardar-se el insults que segur li proferien per la privacitat i la intimitat (probablement en català, com deia un dels d’aquella “meravellosa” època).  

Des de les esmentades fins a Todo sobre mi madre, passant per la fallida –per a mi- La mala educación, hi ha un recorregut impactant i que cal ser reconegut per moltíssims motius, entre d’altres pel fet d’haver obert la caixa de Pandora en diversos temes tractant-los amb la mirada clavada al davant i sense avergonyir-se de res, un fet que probablement va anar més enllà del cinematogràfic. I malgrat la seva persona, la seva figura, té aspectes amb els que jo no hi combrego, ni se m’acudiria jutjar la seva obra per trets que no hi tenen res a veure, amb ella. De fet, si m’hagués de guiar pels artistes a l’hora de seguir les seves obres, probablement seria el paio més acultural del planeta terra donats els superlatius egos aixecats per la fama i les peles. 

Així, i fixant-me només en les seves creacions, felicitats Almodóvar, gràcies per les teves pel·lícules, i no deixeu de visitar aquesta web que no és només que sigui interessant, sinó que ens revela secrets de la seva propera producció… La espero amb ànsia!