(fa temps que no la veiem, per aquí… ni la pluja, ni és clar, la Creedence!!! http://www.youtube.com/watch?v=TS9_ipu9GKw)

Direcció: Manuel Gutiérrez Aragón.
País: España.
Any: 2008.
Duració: 95 min.
Gènere: Drama.
Intèrprets: Óscar Jaenada (Josu Jon), José Coronado (Xabier Legazpi), Vanessa Incontrada (Francesca), Iñaki Miramón (Imanol Iríbar), Adolfo Fernández (Orkatz González), Kike Díaz de Rada (Lesaca), Leire Ucha (Olatz), Iñaki Font (Iraultza), Paul Zubillaga (Paco), Iñake Irastorza (mare del Josu).
Guió: Manuel Gutiérrez Aragón i Ángeles González-Sinde.
Producció: Enrique Cerezo i José Manuel Lorenzo.
Música: Ángel Illarramendi.
Fotografia: Gonzalo Berridi.
Muntatge: José Salcedo.
Direcció artística: Félix Murcia.
Vestuari: Estíbaliz Markiegi.

Divendres. La tan esperada pluja despertava en l’Xfar la mandra davant el fet de sortir al cinema, però feia força temps que no hi anava i gairebé necessitava fer-ho. I després d’un cop d’ull ràpid a la cartellera, i optant –com gairebé sempre per proximitat-, pels Floridablanca, va prendre la decisió d’assistir al passi de les 22:35 de la que alguns havien qualificat com a “millor pel•lícula espanyola de l’any”. Un pèl arriscat tenint en compte que som a l’abril. Ai.

Inconscient: “N’estàs segur, tio? Això té mala pinta. Massa bones crítiques. El tema del terrorisme i d’ETA. Repartiment mediàtic de tres parells de nassos. També fan d’altres… mira! Lo mejor de mí! La tens pendent de fa setmanes!!!


Un somriure. Sembla que l’Xfar vol veure l’ultima del Gutiérrez Aragón. Arriba i després de barallar-se amb una treballadora atabalada que primer li ven dues entrades enlloc d’una, i després li proporciona una butaca oposada a la que li havia demanat -semblava nova i s’hi estan hores, pencant… pobreta, no hi facis sang home…- entra a la sala, s’asseu i espera.


Pensaments de l’Xfar durant la projecció:
“No anem bé. Mala gestió del muntatge: fragmentat. La idea està desdibuixada. Qui és el protagonista? El Coronado en el seu paper de professor amenaçat per ETA o el Jaenada en el seu paper d’amnèsic que no recorda que pertany a la banda terrorista? Què hi pinta un actor l’Adolfo Fernández a unes primeres escenes i que l’emmarquen com a personatge rellevant si el faran desaparèixer sense pietat de la història? Es confon al públic. Les interpretacions… buffff. Una escena per a la vergonya aliena, a la platja de la Concha: quin diàleg més ridícul, mare meva! I continuen els salts narratius: es passa d’una cosa a l’altre, d’un tema a l’altre, d’uns protagonistes als altres amb precipitació i sense solta ni volta… La música desestabilitza el conjunt encara més perquè crida massa i canvia de la èpica a la llàgrima dramàticament i sense gaire pausa… SEGUIM AMB LA MALA GESTIÓ DEL MUNTATGE!!! Què li passa al director? No s’adona del que està fent? Hi ha hagut tisorada a la sala de muntatge???

Inconscient: Què t’he dit, idiota? Què t’havia dit?
L’Xfar odia aquesta frase. Algú no la odia? I després de superar uns moments crítics de passió de son, veu les coses amb més calma.

Pensaments de l’Xfar durant la projecció, part II: A veure, hi ha cosetes. Això de les confraries d’amics i el costum per les trobades culinàries, i el pretext de la cultura de Donosti i el Pais Basc com a element introductori de certes trames… interessant. Es podria haver fet una gran pel•lícula, se-n’s dubte. El Jaenada i el Coronado no ho fan malament, però la resta molt afectats. Tant que no els trobo creïbles. Per cert, he estat l’únic que ha vist, a l’escena inicial del camió, que en un pla americà dels retrovisor s’hi veia TOT L’EQUIP de la pel•lícula filmant? Bé, una errada la té qualsevol…
Però a veure… deien que era valenta, que parlava del tema amb valentia, i bé… és cert però no més que, per exemple, Días contados de l’Uribe, per esmentar-ne alguna. Però sí que és cert que s’ensuma l’ambient que allà s’hi respira, suposo… Però no entenc el tema de l’idioma… No hauria de ser una pel•lícula parlada en basc sempre que els que pertanyen a la banda terrorista o els que es manifesten com a partidaris de l’esquerra s’expressen? Ai ai ai…

Inconscient: Comences a cabrejar-te oi? Doncs et fots. Au! 7 euros més a prendre pel sac!

Xfar: Tampoc és això! Bé… no ho sé. Sí, que estic emprenyat.

Perquè n’està tip de pel•lícules que prometen allò que no proporcionen. N’està cansat, que es posi pels núvols produccions que no passen de l’aprovat i que s’enganyi la gent. N’està esgotat, de que només pel fet de ser cintes espanyoles ja se-l’s concedeixi el benefici del dubte, i després escoltar la lleugeresa amb la que es destrossen cintes que tenen molta més qualitat que aquesta.

Pensament de l’Xfar durant la projecció, final: S’ha perdut una bona oportunitat per a explicar una història molt interessant, i només restarà a la meva memòria un parell de bons moments que demostren que aquest director ho pot fer no només millor, sinó molt millor. Tinc la sensació que no sé que he vist, ni quina intenció té, i és un problema que es produeix sobretot a la narració, que no s’ha sabut estructurar de manera correcta ni lógica. He vist una cascada de situacions una darrera de l’altre guiades més per les bones intencions, les ganes d’explicar moltes –potser masses- coses i el cor que per la fermesa i la claredat d’idees que cal que tingui un bon director. Descompensada i en molts moments avorrida, ha estat una gran decepció , però que es deixa veure. Si hagués sabut el que ara sé, m’hagués esperat al videoclub.

L’Xfar surt del cinema i decideix anar-se’n a fer unes copes: potser la nit només acaba de començar i el mal gust de boca encara pot eixugar-se. I si no és així, és divendres, i amb això ja n’hi hauria d’haver prou!