( http://www.youtube.com/watch?v=BJQg9-MqCJo de nou, disparant-me la imaginació…)

Dits llargs i boca gomosa. El posat dels antics mites del personatge de l’esquerra del guionista, es va convertir en un cor gegant de color vermell que no sabia ni per què existia.

Davant l’escriptura automàtica de la rutinària insatisfacció, les punxes de les potetes del àcars del seu sofà estrenyien ara amb força tot el que s’havia alçat fins a aquell moment com a necessari, i la solitud era tan grossa que li feia un mal insuportable.

El dolor del volum de necessitats que requeria ara la seva sola presència adormia la seva consciència per a evitar-li un dolor més agut, tot i que l’ensopiment en el que s’havia convertit follar amb qualsevol era ja prou com per a replantejar-se si continuar emetent regulars respirs involuntaris.

La seva hipermetropia cabalosa el mesurava amb la indolència d’un apagat ex-ésser humà, convençut que ara ensumava els arbres buscant restes del seu antic instint.

La por l’havia condemnat a l’èxit de l’abandó. I se sentia bé volant pels camins de les antigues malalties. Les de qui havia estat algú i ara no es resistia a deixar de ser-ho.