Abans d’anar a dormir, m’acaronen els acords de la cançó més bonica… donat que ningú més ha tingut ganes d’acaronar-me.

Em deixo anar en el vol de la incontinència de les meves emocions mentre respiren les primeres hores d’un nou dia, que de ben segur no serà gaire millor ni gaire pitjor que aquest que ara acabaré matant amb la ferida mortal del son.

4:29 A.M. Segurament més sol que ahir i menys que demà. Però content de continuar sentint i somiant. Somriu i mira a la càmera: cal que sigui un retrat perfecte d’un moment inesborrable. Somriu i deixa que la silueta de la teva tristor quedi retallada sobre el fons agra d’una soledat momentània.