Ja hem passat la desena. Qui ens ho havia de dir, eh tio? Sempre aquí asseguts, mirant qui llegeix i què, llegint els comentaris de la gent, decidint sempre si deixem el bloc o ens hi fiquem més que mai… Observant, vaja. O millor dit : jo observo i tu estàs allà quiet. Al sofà. I tot ple de plomes… Ai senyor. A veure quan aprens a fer alguna cosa útil com escombrar…

Sí. Ja sé que estàs emprenyat i esmaperdut. Estàs cabrejat perquè dijous marxo sis dies a Dublín i després tres a Madrid. Gairebé consecutivament. Val, sense el gairebé. Consecutivament. Però que vols que t’hi digui? És per feina!!! Bé, la primera part ho és. La resta… no tant. D’acord. En qualsevol cosa t’he deixat coses perquè et preparis al frigorífic de la manera que et vaig ensenyar. No pateixis, que de gana no en passaràs.

Cony no em fotis picades!!!

Què dius del bloc? Que el deixo tirat com a tu? Va vinga, no em vinguis amb xantatges emocionals, tu ara… Jo que et vaig treure del carrer quan ningú et volia… Jo que t’he cuidat amb tot l’amor i tot el carinyo, com només ho faria un pare… Com t’atreveixes!!! I sobre el bloc, tampoc crec que s’acabi el món no? De tota manera deixo aquí uns textos que continuen algunes històries, com la del mite del doble, perquè provis de publicar-les. Si tens temps, és clar. I si t’aclareixes. I no em contestis comentaris, que ja ho faré jo quan torni!

La crítica de Cobardes i el nou conte? Poc a poc, home… Ja et dic que entre plat i plat de blat que et cuinis i si et ve de gust, pots anar penjant allò que et vingui més de gust. I sí ! Ja sé que no és segur que ho facis ! Ja ho sé! En tot cas, els quatre seguidors fidels que tinc entendran la situació i de ben segur que ningú es morirà pas per deixar de llegir les meves imbecil•litats…

Què? Aleshores… sopem? Ja no estàs emprenyat? Molt bé… Ummmm quin petonet més maco…

ARGHHHHHHH MALPARIT! NO EM PIQUISSSSSSSSSS MAMONASSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

( acabem així cada puta tarda http://www.youtube.com/watch?v=PGVupFLg9xs )