(Au, pretensiós, estira’t a terra i deixa que et trepitgi el tramvia; troç d’incompetent… http://es.youtube.com/watch?v=wRewkpWZTzA )

Sovint imaginava dos adversaris dins seu que lluitaven per endur-se els mèrits de les seves imperfeccions. No trobava mai el moment d’analitzar tot el seguit d’ànsies que el perseguien quan es presentaven davant els seus ulls els suposats enemics que es mossegaven a la recerca de la victòria.

I en el segon en que la història que li passava pel cap neixia, i la seva imagnació paria mots un rere l’altre i els encadenava, creant les més grans de les idioteses, descobria que no podia sinó admetre que la bogeria se li ficava dins per a posseïr aquella mena de desestructuració de la sintaxi.

Els animals que pertanyien a la seva particular lluita, la que es desencadenava a cada intent d’apropar-se a la normalitat, li provocaven marques profundes amb uns ullals de criatura que s’amaga rere el sol per evitar les ombres negres més humides i espesses, les del pànic davant l’aparent i encertada mediocritat.

No hi havia res que li fes més por que la mediocritat.
I ara, a la velocitat del dispar de la seva nova creació, feria a qui se li posava pel davant amb les paraules. Havia descobert que era capaç de fer mal amb les paraules.

I no deixaria de provocar-ne.

 

IMBÈCIL IMBÈCILIMBÈCILIMBÈ
IMBÈCIL IMBÈCILIMBÈC
IMBÈCIL IMBÈCIL
IMBÈCILI
IMBÈCIL
IMBÈCIL
IMBÈCIL
IMBÈCILIMBÈCIMBÈ     IMBÈCIL                  IMBÈCILIM
IMBÈCILIMBÈCIL                    IMBÈCIL          IMBÈC
IMBÈCIL                                      IMBÈCI           IMB
IMBÈCIL                  IMBÈCILIMBÈCILI         IMB
IMBÈCIL               IMB             IMBÈCI        IM
IMBÈCI                 IMB             IMBÈCIL      IM
IMBÈC                  IMB             IMBÈCIL      IM
IMBÈC                   IMBÈCILIMBÈCILIMB  ÈCILIM