Escolto el Here is no Why de les carbasses a l’inici del cap de setmana. Descansen a les meves mans els 3000 exercicis més insultants de la història dels exercicis, i la casa desperta a la llum artificial de la meva esperança. Tot és immediat quan el que encetem té la simpatia del engrescat, lost inside the dreams of teen machines…

Començo una nova vida dilluns. Quedeu avisats.