Divendres 8.1 de la matinada. Auditori Melià Grand Sitges.

Boom Boom. Un cor batega. Volen les sensacions. Boom Boom. Desenes de cares endormiscades decideixen fer d’un divendres vulgaris un escenari per la ressurrecció de les pors més clàssiques, de la ma d’unes bessones malaltisses i eternes. Boom Bomm. “Come to play with us. Forever“, diuen les cabrones. Boom Boom. Mortes a cops de destral reivindiquen el crit d’un espectador que reconeix l’escena, que li sona a terror en estat pur. Boom Boom. Nicholson. Destral. Duval.REDRUM.

A Sitges les coses passen per algun motiu. I si jo sóc allà ara, veient de nou aquesta cinta, és perquè havia de ser així.

No podia ser que mai hagués vist aquesta meravella al cinema. No podia ser que no hagués vist els 30 minuts del director’s cut. No podia ser res de tot això, i per això, ara sóc aquí.

Miro al meu voltant, i tot es congela. Les cares dels qui m’envolten s’han aturat per contemplar allò que han vist tantes vegades. Els hi és igual. M’és ben bé igual. Tots nosaltres sabem què passarà, però tot és nou. I les bessones ens reclamen l’espai. Poc a poc.

El Kubrick se’n deu fer un tip de riure, dins la seva fotografia de l’Overlook.

I de cop el terra s’escapça i s’estén la teranyina. Un aràcnid gegantí m’observa amb les ungles dels ulls esmolades, mentre els seus ullals assenyalen allò que volen mossegar. Provo de mirar cap allà, d’evitar la tragèdia, però no puc. La pantalla m’ho impedeix. Les bessones, el cor que batega, el Kubrick, el Nicholson… m’impedeixen girar el cap. Sento l’alè de l’aràcnid. Sento els espectadors de la sala enmig del naufragi del temps, enmig de la insoportable deixadesa cap a la desaparició. Escolto crits al meu darrera, ofegats per mastegades d’una boca negra, que aixafa muscles, ossos i cartílegs. Però no puc deixar de mirar la pantalla.

Boom Boom. 20 minuts gairebé d’imatges apilonades directes al meu estòmac. Sóc a Sitges. Sóc a Sitges. Sóc a Sitges.

I quan aconsegueixo alçar-me, després del somni nocturn d’una nit de cinema d’horror que m’ha fet delirar, me n’adono.

Tant de bo tot s’acabi en una sala de cinema. I si pot ser, veient una del Kubrick.