Perdre una hora per guanyar-ne una altra. Més son, menys llum. I una perspctiva de tarda enfonsada, trista… desitjablement aterridora.

Parlar d’uns, parlar dels altres. Menjar una cosa, deixar-ne una de banda. Tancar els ulls, registrar la foscor, destriar les pors de la tarda tancat a casa…

U de novembre. Novembre. Tots Sants. Qui mor, qui neix, qui acaba, qui comença. Cinema a una sala tancada, vergonya… de no saber-ne més.

Quan te trobes tan sol, no queda més remei que assumir que no fa pas mal ser-ne conscient.

Sort del Reznor: sempre cal un geni que et desperti les emocions quan aquestes sembla que han quedat enterrades.