Tremendo… bufetada total als sentits. Hòstia consagrada dirigida al avorriment. Míssil cap a la rutina del que es veu a la tele, al cinema o a on sigui. Lliçó magistral del que és inquietant. Peça genial del que sigui que és, que no sé ni definir-ho. Demostració, al final, de que qui en sap no necessita gaire per aconseguir. De que qui és genial ho és, independentment de la càmera que tingui, els medis dels que disposi i els entrebancs que hi trobi.

Com m’importa el cinema. I quan és capaç de donar-me.

Us la dedico, passejants del Festival de Sitges.