Escoltant Centipede HZ. Demà senyeres. Crits i velles i joves glòries reclamant espais de llibertat mentre es fabriquen parcs temàtics de pa sucat amb oli, mai millor dit, a recons que abans m’eren agradables. Les retallades són mentals mentre em pregunto què collons hi pinta el seny català en tota aquesta sardana. La mare que va parir a una Espanya que reclama un respecte que no ens dòna fa que em plantegi la recerca de nous universos paral.lels que emmarquin una fugida endavant… que sembla força inviable.

Paradisos no artificials que reclamo cap a mi com a propis. Vull fotre el camp. D’aquí. No em facis dir on és, aquest “aquí”.

Els bancs d’ahir són l’home del sac d’avui. Els polítics d’avui la nostra autòpsia de demà.

I el que és del demà… millor no parlar-ne.

Festival de Sitges, vine a rescatar-me.